acalar

Retour 

1. v. pr.

'se glisser'

SEspCT 1,147: Et arda voluntat mala / Que al corps del homme s'acala

2. impér. subst.

donar l'acala via 'congédier, chasser (?)'

PDurbKolsenDicht 14,32: Malvatz compaignos ac tres / Gavaretz… / … / E done s'en als dos l'acala via›!